SINTESI- APRENENTATGES ASSOLITS.
El que destacaria dels aprenentatges assolits a Teoria de l’Educació II es:
- L’anàlisi en quant al tipus de relació que implica el fet d’educar i de les parts que hi participen.
-Educativitat per part de l’educador. Hem analitzat qui te aquesta capacitat d’influir en els altres, nomes els mestre ? no, ja em vist que no.
Educabilitat d’aquell que es educat, capacitat de reorganitzà i d’adaptar-se, interioritzar els aprenentatges per crear-ne de nous.
La plasticitat del fet educatiu. La necessitat de comunicació, canvi.
En quant a la relació que implica el fet d’educar em vist com es imprescindible la confiança en la capacitat de canvi de l’educand.
En tota relació educativa hi ha una transmissió de valors i crec que tot educador a de tenir molt en compte aquesta capacitat d’influència. Que no es el mateix quant la relació educativa es dona entre un adult i un menor, la responsabilitat de l’educador es bàsica.
- També he pogut aproximar-me als termes Neutralitat, bel•ligerància a favor o en contra per exemple de valors que promoguin el racisme, l’exclusió, la violencia........ reflexionar sobre relacions de manipulació, coerció, imposició.
Hem visionat i analitzat una pel•lícula que ens ha donat l’oportunitat de focalitzar tots aquests conceptes.
-Hem analitzat en quina posició es situen l’educador i l’educand segons les diferents teories, segons la importància d’un o l’altre la relació educativa canvia (relacions asimètriques/simètriques).
- Sembla ser que en el sistema universitari hi ha o s’està gestant un canvi en aquestes posicions de l’educador i l’educand, l’educand segons el que hem estudiat passarà a esser el protagonista en aquesta relació educativa, amb el nou pla de Bolonya. Tot això amb les reserves de com es portarà a terme aquest procés.
- Crec que el mes significatiu del que em fet al llarg del quatrimestre ha estat aquest últim mes on em viscut un experiment pedagògic on s’han reunit parts dels aprenentatges anteriors com la plasticitat, la neutralitat, una relació mes simètrica ......
Per altre banda hem assumit el rol de l’educador davant els nostres companys, crec que em après els coneixements i les competències de l’assignatura de forma directa, activa i pràctica.
Gracies,
Peto
Gemma
domingo, 7 de junio de 2009
miércoles, 1 de abril de 2009
Competencies VS coneixements
El disseny per competències em sembla molt interessant/interessat, per a donar resposta a la societat globalitzadora en la que ens a tocat viure. Es una manera segurament també de resoldre la problemàtica actual de la desmotivació dels alumnes que se’ls hi dona una informació a la cual poden accedir per el seu propi compte. En aquest sentit em sembla que ensenyar a tractar informació es molt important. Així dons adquirir competències per a “triomfar” en el futur semblaria la manera mes adequada de objectivar un currículum escolar.
Ara be jo penso que aquestes competències poden variar molt segons el model de societat. Es evident que vivím en una societat capitatlista global i jo crec que les competències transversals, tant les de l'educació bàsica com a l'universitat, van totes encarades a seguir aquests model. També es evident que a Estats units ja fa temps que s’utilitza aquests tipus de disseny, a nivell econòmic ( per a seguir reproduint el moldel establert) no dubte que pugui funcionar molt be, ara a nivell personal .......
Un disseny per competències voldrà dir eliminar coneixement que com que ja he dit es a l’abast del alumnes (Internet) per lo tant sembla que el que s’ha de fer es ensenyar a utilitzar aquest coneixement....
No se si es perquè jo he viscut un altre model on el professor era molt important però a mi em segueix passant que vaig a una classe, una conferencia , algú m’explica alguna cosa i no te en absolut el mateix afecte que si o busco a Internet. També el que se’m planteja es que ja se que la Revolució Francesa ( i es un exemple com podria ser Descartes, o l’acceleració i la velocitat d’un pes de 50 kg en una pendent de .......) esta tota penjada a Internet , que jo no recordo ninguna data ni nom i que si ho vull saber nomes haig de fer un doble clic ; però si recordo les classes del professor de historia ( i no precisament perquè fos un professor fantàstic) i com tot allò que explicava –en persona – d’alguna manera ha format el meu pensament. El que vull dir es que l’escola de vegades es el temps i l’espai on es poden explicar aquest coneixement i que si aquest espai i temps no existeix segurament aquest coneixement mai ens arribarà .... o potser si perque ens ensenyaran a buscar-lo .... permateume que ho dubti , i de que ens serveix conèixer la revolució francesa ..... be posem-ho mes fàcil , perquè ens serveix conèixer La Guerra Civil Espanyola .... crec que no es necessària cap resposta.
Un "bon" disseny per competencies no hauria d'estar enfocat a la instrumentalització a les exigencies de la produccíó/ mercat.
Es una opinió personal .
Ara be jo penso que aquestes competències poden variar molt segons el model de societat. Es evident que vivím en una societat capitatlista global i jo crec que les competències transversals, tant les de l'educació bàsica com a l'universitat, van totes encarades a seguir aquests model. També es evident que a Estats units ja fa temps que s’utilitza aquests tipus de disseny, a nivell econòmic ( per a seguir reproduint el moldel establert) no dubte que pugui funcionar molt be, ara a nivell personal .......
Un disseny per competències voldrà dir eliminar coneixement que com que ja he dit es a l’abast del alumnes (Internet) per lo tant sembla que el que s’ha de fer es ensenyar a utilitzar aquest coneixement....
No se si es perquè jo he viscut un altre model on el professor era molt important però a mi em segueix passant que vaig a una classe, una conferencia , algú m’explica alguna cosa i no te en absolut el mateix afecte que si o busco a Internet. També el que se’m planteja es que ja se que la Revolució Francesa ( i es un exemple com podria ser Descartes, o l’acceleració i la velocitat d’un pes de 50 kg en una pendent de .......) esta tota penjada a Internet , que jo no recordo ninguna data ni nom i que si ho vull saber nomes haig de fer un doble clic ; però si recordo les classes del professor de historia ( i no precisament perquè fos un professor fantàstic) i com tot allò que explicava –en persona – d’alguna manera ha format el meu pensament. El que vull dir es que l’escola de vegades es el temps i l’espai on es poden explicar aquest coneixement i que si aquest espai i temps no existeix segurament aquest coneixement mai ens arribarà .... o potser si perque ens ensenyaran a buscar-lo .... permateume que ho dubti , i de que ens serveix conèixer la revolució francesa ..... be posem-ho mes fàcil , perquè ens serveix conèixer La Guerra Civil Espanyola .... crec que no es necessària cap resposta.
Un "bon" disseny per competencies no hauria d'estar enfocat a la instrumentalització a les exigencies de la produccíó/ mercat.
Es una opinió personal .
martes, 10 de marzo de 2009
Grecia segueix en lluita....
Encara que se que sembla un eslògan més , realment Grècia segueix en lluita. Podríem analitzar el que ha passat a Grècia com allò que trenca, que intenta escapar de l’entramat, la reixa social que tot o controla , que sorgeix de la interrogació de qui som?? De l’afirmació de que no volem ser allò que ens diuen que em de ser..... pregunta que tot soviet necessita d’un fet violent, dramàtic per arribar a les entranyes i esclata de la única forma que ho pot fer , amb violència, amb una violència que no es emmascarada per el sistema sino que es mostra lliure de control....... desprès de l’esclat, el braç armat de la reixa social ja s’encarrega de treure-li aquest esperit lliure .....ara ens queda aprofitar les braces per aconseguir encendre mes preguntes !!!!
jueves 26 de febrero de 2009
Ocupación del restaurante en la "Universidad de Creta"
No queremos un trozo de panQueremos la panaderia enteraEn un sistema social donde todo es comercio y nuestras necesidades, hasta las más vitales, se convierten en dinero, la alimentación es un terreno más de especulación. Las universidades por desgracia no son ninguna expcepción, donde empresarios se hacen ricos aprovechando las necesidades de miles de estudiantes. Ofreciendo una comida de mala calidad, muchas veces precalentada e.t.c, estas empresas no se diferencian en ningún aspecto de otros restaurantes de comida rapida del estilo McDonald.En estos mismos restaurantes trabaja gente bajo condiciones muy duras y exhaustas, pecarios, con contratos temporales y con el fantasma del paro siempre encima de sus cabezas.Hoy hemos ocupado el restaurante de la Universida de Creta, para repartir comida gratuita a todes les estudiantes. Nuestro acto es una propuesta activa, contra la estructura de este sistema, proponiendo en el lugar del individualismo e ignorancia, la accion colectiva y la solidaridad.Durante la rebelión de Diciembre, más de 250 personas han sido arrestadas. Quien mueva su cabeza como si no hubiera pasado nada es cómplice.La ocupación la realizó la "Asamblea de Insurrectos de Iráklio"
jueves 26 de febrero de 2009
Ocupación del restaurante en la "Universidad de Creta"
No queremos un trozo de panQueremos la panaderia enteraEn un sistema social donde todo es comercio y nuestras necesidades, hasta las más vitales, se convierten en dinero, la alimentación es un terreno más de especulación. Las universidades por desgracia no son ninguna expcepción, donde empresarios se hacen ricos aprovechando las necesidades de miles de estudiantes. Ofreciendo una comida de mala calidad, muchas veces precalentada e.t.c, estas empresas no se diferencian en ningún aspecto de otros restaurantes de comida rapida del estilo McDonald.En estos mismos restaurantes trabaja gente bajo condiciones muy duras y exhaustas, pecarios, con contratos temporales y con el fantasma del paro siempre encima de sus cabezas.Hoy hemos ocupado el restaurante de la Universida de Creta, para repartir comida gratuita a todes les estudiantes. Nuestro acto es una propuesta activa, contra la estructura de este sistema, proponiendo en el lugar del individualismo e ignorancia, la accion colectiva y la solidaridad.Durante la rebelión de Diciembre, más de 250 personas han sido arrestadas. Quien mueva su cabeza como si no hubiera pasado nada es cómplice.La ocupación la realizó la "Asamblea de Insurrectos de Iráklio"
jueves, 5 de marzo de 2009
Aprofito per informar de les jornades que organitzem l'assamblea llibertarai de la UB
CRISI I UTOPIA
Jornades Llibertàries a la Universitat de Barcelona
ORGANITZA:
Assemblea Llibertària de la UB
Federació d'Estudiants Llibertaris
www.fel-web.org
UBICACIÓ:
UB-Raval
Facultat de Geografia i Història
Facultat de Filosofia
Metro Catalunya[L3,L1] o Universitat[L1,L2]
UB-Mundet
Facultat de Pedagogia
Metro Mundet [L3]
les aules estaran assenyalades mitjançant cartells a
les facultats o a la web www.fel-web.org/ubraval
[
UB-Raval]
-12:30: Presentació jornades i passi del
documental The Corporation (primera part)
-18:30: Presentació jornades i xerrada Crisi
Econòmica i propostes llibertàries.
A càrrec de l'Institut de Ciències Econòmiques
de l'Autogestió (ICEA)
[UB-Raval]
-12:30: Passi del documental
The Corporation (segona part)
[UB-Raval]
-18:30: Presentació de l'Institut de Ciencies
Econòmiques i Autogestió i xerrada:
L'autogestió com alternativa
socioeconòmica.
[UB-Raval]
-12:30: Passi del documental
The Corporation (tercera part)
[UB-Raval]
-12:30: La cultura d'hazeptar o carcelar.
A càrrec del col·lectiu stabitart.com
-18:30: Crisi Energètica i Capitalisme
a càrrec del col·lectiu Llavors d'Anarquia
[UB-Raval]
-12:00: Història critica i actualitat a càrrec
de Sergi Honorato membre d'Estudiants
Insubmissos.
-18:30: Presentació del llibre Naturaleza,
Ruralidad y Civilización a càrrec del seu
autor Félix Rodrigo.
[UB-Raval]
- 12:30: Passi de video sobre el sistema
psiquiàtric: El mounstruo de 7 cabezas.
-18:30: Història i metodologia de
l'antipsiquiatria.
A càrrec del col·lectiu Ràdio Nicòsia.
[UB-Raval]
-12:30: Taller d'autodefensa mental davant les
estructures dominants.
-20:00: Anarquisme i espiritualitat a càrrec
de Gerard Horta, professor d'antropologia de
la Universitat de Barcelona.
[UB-Mundet]
-12:30: Marginació social i societat
jeràrquica a càrrec del sociòleg Ramón García
Dils.
-18:30: El sistema penitenciari de graus i
la repercussió a l'entorn familiar a càrrec
de l'Observatori dels Drets Penals de la UB i
persones afectades.
[UB-Mundet]
-12:30: Joves Perillosos o Joves en perill?
Centres de menors i polítiques de control
a càrrec dels col·lectius Drari, Txinorris i
persones afectades.
[UB-Mundet]
-18:30: Presó, psiquiàtrics, escoles. Treball
i investigació sobre institucions socials.
A càrrec de l'Oficina Social d'Antropologia
i Presó.
[UB-Raval]
-12:30: Passi del documental
Vivir la Utopia
-18:30: Experiències de col·lectivitzacions
al camp i la ciutat durant la Guerra Civil.
A càrrec de Just Cases, professor d'història de la
Universitat Autònoma de Barcelona.
[UB-Raval]
-12:30: Passi del documental
Mujeres Libres.
-19:30: La organització Mujeres Libres
a la Guerra Civil i Revolució.
A càrrec de les historiadores Dolors Marin
i Laura Ruiz
[UB-Raval]
-12:30: Passi del documental
Autonomia Obrera
-18:30: Taula rodona: Espais de sociabilitat:
barris, vil·les i la modificació del paisatge
urbà.
Amb la participació de membres de
diferents col·lectius veïnals i assemblees de
barri.
[UB-Raval]
-12:30: Taula rodona: El sistema educatiu
com a engranatge del poder:
possibles alternatives.
Amb la participació de la FEL i membres de
l'assemblea de facultats.
-18:30: Vida i politica (o què vol dir
polititzar-se a l'actualitat) a càrrec de
López-Petit professor de filosofia de la UB.
CRISI I UTOPIA
Jornades Llibertàries a la Universitat de Barcelona
ORGANITZA:
Assemblea Llibertària de la UB
Federació d'Estudiants Llibertaris
www.fel-web.org
UBICACIÓ:
UB-Raval
Facultat de Geografia i Història
Facultat de Filosofia
Metro Catalunya[L3,L1] o Universitat[L1,L2]
UB-Mundet
Facultat de Pedagogia
Metro Mundet [L3]
les aules estaran assenyalades mitjançant cartells a
les facultats o a la web www.fel-web.org/ubraval
[
UB-Raval]
-12:30: Presentació jornades i passi del
documental The Corporation (primera part)
-18:30: Presentació jornades i xerrada Crisi
Econòmica i propostes llibertàries.
A càrrec de l'Institut de Ciències Econòmiques
de l'Autogestió (ICEA)
[UB-Raval]
-12:30: Passi del documental
The Corporation (segona part)
[UB-Raval]
-18:30: Presentació de l'Institut de Ciencies
Econòmiques i Autogestió i xerrada:
L'autogestió com alternativa
socioeconòmica.
[UB-Raval]
-12:30: Passi del documental
The Corporation (tercera part)
[UB-Raval]
-12:30: La cultura d'hazeptar o carcelar.
A càrrec del col·lectiu stabitart.com
-18:30: Crisi Energètica i Capitalisme
a càrrec del col·lectiu Llavors d'Anarquia
[UB-Raval]
-12:00: Història critica i actualitat a càrrec
de Sergi Honorato membre d'Estudiants
Insubmissos.
-18:30: Presentació del llibre Naturaleza,
Ruralidad y Civilización a càrrec del seu
autor Félix Rodrigo.
[UB-Raval]
- 12:30: Passi de video sobre el sistema
psiquiàtric: El mounstruo de 7 cabezas.
-18:30: Història i metodologia de
l'antipsiquiatria.
A càrrec del col·lectiu Ràdio Nicòsia.
[UB-Raval]
-12:30: Taller d'autodefensa mental davant les
estructures dominants.
-20:00: Anarquisme i espiritualitat a càrrec
de Gerard Horta, professor d'antropologia de
la Universitat de Barcelona.
[UB-Mundet]
-12:30: Marginació social i societat
jeràrquica a càrrec del sociòleg Ramón García
Dils.
-18:30: El sistema penitenciari de graus i
la repercussió a l'entorn familiar a càrrec
de l'Observatori dels Drets Penals de la UB i
persones afectades.
[UB-Mundet]
-12:30: Joves Perillosos o Joves en perill?
Centres de menors i polítiques de control
a càrrec dels col·lectius Drari, Txinorris i
persones afectades.
[UB-Mundet]
-18:30: Presó, psiquiàtrics, escoles. Treball
i investigació sobre institucions socials.
A càrrec de l'Oficina Social d'Antropologia
i Presó.
[UB-Raval]
-12:30: Passi del documental
Vivir la Utopia
-18:30: Experiències de col·lectivitzacions
al camp i la ciutat durant la Guerra Civil.
A càrrec de Just Cases, professor d'història de la
Universitat Autònoma de Barcelona.
[UB-Raval]
-12:30: Passi del documental
Mujeres Libres.
-19:30: La organització Mujeres Libres
a la Guerra Civil i Revolució.
A càrrec de les historiadores Dolors Marin
i Laura Ruiz
[UB-Raval]
-12:30: Passi del documental
Autonomia Obrera
-18:30: Taula rodona: Espais de sociabilitat:
barris, vil·les i la modificació del paisatge
urbà.
Amb la participació de membres de
diferents col·lectius veïnals i assemblees de
barri.
[UB-Raval]
-12:30: Taula rodona: El sistema educatiu
com a engranatge del poder:
possibles alternatives.
Amb la participació de la FEL i membres de
l'assemblea de facultats.
-18:30: Vida i politica (o què vol dir
polititzar-se a l'actualitat) a càrrec de
López-Petit professor de filosofia de la UB.
100 ANYS DE LA MORT DE FERRER I GUARDIA
No se si sabeu que aprofitant que fa 100 anys de la mort de Ferrer i Guardia, un grup de professors insubmisos ha posat en marxa un projecta per obrir un altre vegada una escola racionalista a Barcelona. Si voleu mes informació a La Directa la trobareu. També s’aniran fent diferents activitats. Ja aniré informant.
No se si sabeu que aprofitant que fa 100 anys de la mort de Ferrer i Guardia, un grup de professors insubmisos ha posat en marxa un projecta per obrir un altre vegada una escola racionalista a Barcelona. Si voleu mes informació a La Directa la trobareu. També s’aniran fent diferents activitats. Ja aniré informant.
ANALISIS DEL FENOMEN EDUCATIU.
VISIONAT REPORTATGE A UNA ESCOLA DEL JAPO (TVE3 30 MINUTS)
El reportatge que vam veure l’altre dia m’ha semblat molt interessant, a continuació classificaré el que jo he observat en els diferents camps per analitzar el fenomen educatiu, però primer m’agradaria comentar que es un model que crec que fomenta un tipus de model social amb al qual no estic d’acord. Tot i compartir uns dels objectius principals que es apropar als nens a la natura no comparteixo la finalitat que per a ells seria fer-nos mes forts per poder competir millor ( i poder dominar millor ) i per a mi seria , encara que soni molt bucòlic, per aproparnos, sentir els cicles natural dels quals també formem part, encara que avui en dia sembli imposible.
Educant (rol)
Te un rol passiu. Els mestres dirigeixen totes les activitats, classes....
Els nens son molt soferts.
Educador (rol, context)
Marca el ritme de les classes,.
El educador ha de formar nens competitius, forts.
Relació educativa que es potencia
La relació entre educant i educador te un aire militar, es una relació vertical.
El grup també influencia molt, potser no es donen ordres directes, però es potencia molt el sentiment d’inclusió al grup.
Metodologia
La metodologia podríem dir que es bastant conductista, premien cada matí als alumnes aplicats, els que han fet bona feina o han millorat i ho fan davant de tota l’escola.
També es premia als guanyador, curses, concursos...etc.
Comencen el dia amb exercici.
Posar el cos a prova, anant sense roba, per acostumar-lo al fred.
Es potencia la competitivitat.
S’utilitzen mètodes per aprendre a llegir mes ràpid.
Un punt comú a totes les activitats es el no parar , molta molta activitat, cada 30 minuts canvien de classe i d’activitat.
Coneixements memoristics.
La culminació de l’esforç es concentra en competir, on un serà premiat per ser el millor.
Objectius, valors, finalitats. El perquè de l’educació
Un dels objectius es adaptar els nen a la naturalesa, pensen que l’accés de protecció, les comoditats ens separen de la natura, ens fan mes dèbils, per tant busquen educar a nens sans, enfortir-los la salut.
Pensen que una educació dura farà a un nen dur, preparat per la vida competitiva del futur.
Els nens diuen que ja tenen el futur fet: una bona escola, una bona feina, bon sou ...... i això s’aconsegueix creant nens fort i preparats per “lluitar a la selva de la vida”.
Això també va lligat amb treballar la auto superació, els nen no volen quedar més enrere que els altres.
Fomentar la pertinença al grup. (uniformes)
Una bona, (dura) educació es per ells necessària perquè els nens no poden ser menys que els pares, seria una deshonra.
VISIONAT REPORTATGE A UNA ESCOLA DEL JAPO (TVE3 30 MINUTS)
El reportatge que vam veure l’altre dia m’ha semblat molt interessant, a continuació classificaré el que jo he observat en els diferents camps per analitzar el fenomen educatiu, però primer m’agradaria comentar que es un model que crec que fomenta un tipus de model social amb al qual no estic d’acord. Tot i compartir uns dels objectius principals que es apropar als nens a la natura no comparteixo la finalitat que per a ells seria fer-nos mes forts per poder competir millor ( i poder dominar millor ) i per a mi seria , encara que soni molt bucòlic, per aproparnos, sentir els cicles natural dels quals també formem part, encara que avui en dia sembli imposible.
Educant (rol)
Te un rol passiu. Els mestres dirigeixen totes les activitats, classes....
Els nens son molt soferts.
Educador (rol, context)
Marca el ritme de les classes,.
El educador ha de formar nens competitius, forts.
Relació educativa que es potencia
La relació entre educant i educador te un aire militar, es una relació vertical.
El grup també influencia molt, potser no es donen ordres directes, però es potencia molt el sentiment d’inclusió al grup.
Metodologia
La metodologia podríem dir que es bastant conductista, premien cada matí als alumnes aplicats, els que han fet bona feina o han millorat i ho fan davant de tota l’escola.
També es premia als guanyador, curses, concursos...etc.
Comencen el dia amb exercici.
Posar el cos a prova, anant sense roba, per acostumar-lo al fred.
Es potencia la competitivitat.
S’utilitzen mètodes per aprendre a llegir mes ràpid.
Un punt comú a totes les activitats es el no parar , molta molta activitat, cada 30 minuts canvien de classe i d’activitat.
Coneixements memoristics.
La culminació de l’esforç es concentra en competir, on un serà premiat per ser el millor.
Objectius, valors, finalitats. El perquè de l’educació
Un dels objectius es adaptar els nen a la naturalesa, pensen que l’accés de protecció, les comoditats ens separen de la natura, ens fan mes dèbils, per tant busquen educar a nens sans, enfortir-los la salut.
Pensen que una educació dura farà a un nen dur, preparat per la vida competitiva del futur.
Els nens diuen que ja tenen el futur fet: una bona escola, una bona feina, bon sou ...... i això s’aconsegueix creant nens fort i preparats per “lluitar a la selva de la vida”.
Això també va lligat amb treballar la auto superació, els nen no volen quedar més enrere que els altres.
Fomentar la pertinença al grup. (uniformes)
Una bona, (dura) educació es per ells necessària perquè els nens no poden ser menys que els pares, seria una deshonra.
jueves, 26 de febrero de 2009
pensant !!
Avui a classe he fet un comentari: “que es podria no posar notes, l’Enric m’ha dit que llavors que faria , jo sense pensar gaire he dit que podríem valorar, be com la paraula diu seria posar uns valor?? Que vol dir això... doncs ara reflexionant una mica més en serio no es el que volia dir perquè que estaríem amb lo mateix , valorar si esta be o malament , regular ,.... o pitjor si aquest es apte o no apte etc .....be en definitiva crec que potser estaríem fent el mateix que fem posant notes, examinant. Com diu Foucault l’examen es una de les formes mes complertes del poder disciplinari “en ell es combina la jerarquia que vigila, la sanció que castiga. Unió de la cerimònia del poder, el desplegament de la seva força i l’establiment de la veritat. Es el centre dels procediments que constitueixen l’individu com objecte i efecte de poder i efecte i objecte del saber”. Be desprès d’aquesta clara exposició de que es l’examen que ens fa Foucault crec que es molt clar, potser si que el que penso es en eliminar els exàmens ,les classificacions, la normalització com a diferenciació , comparació i exclusió ... llavor parlaríem d’una gran reforma .... però de moment es podria fer una autovaloració on el alumnes no diguessin si o fan be o malament sino si allò que fan els serveix o no pel que volen aconseguir o si han d’anar més enllà.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
