Encara que se que sembla un eslògan més , realment Grècia segueix en lluita. Podríem analitzar el que ha passat a Grècia com allò que trenca, que intenta escapar de l’entramat, la reixa social que tot o controla , que sorgeix de la interrogació de qui som?? De l’afirmació de que no volem ser allò que ens diuen que em de ser..... pregunta que tot soviet necessita d’un fet violent, dramàtic per arribar a les entranyes i esclata de la única forma que ho pot fer , amb violència, amb una violència que no es emmascarada per el sistema sino que es mostra lliure de control....... desprès de l’esclat, el braç armat de la reixa social ja s’encarrega de treure-li aquest esperit lliure .....ara ens queda aprofitar les braces per aconseguir encendre mes preguntes !!!!
jueves 26 de febrero de 2009
Ocupación del restaurante en la "Universidad de Creta"
No queremos un trozo de panQueremos la panaderia enteraEn un sistema social donde todo es comercio y nuestras necesidades, hasta las más vitales, se convierten en dinero, la alimentación es un terreno más de especulación. Las universidades por desgracia no son ninguna expcepción, donde empresarios se hacen ricos aprovechando las necesidades de miles de estudiantes. Ofreciendo una comida de mala calidad, muchas veces precalentada e.t.c, estas empresas no se diferencian en ningún aspecto de otros restaurantes de comida rapida del estilo McDonald.En estos mismos restaurantes trabaja gente bajo condiciones muy duras y exhaustas, pecarios, con contratos temporales y con el fantasma del paro siempre encima de sus cabezas.Hoy hemos ocupado el restaurante de la Universida de Creta, para repartir comida gratuita a todes les estudiantes. Nuestro acto es una propuesta activa, contra la estructura de este sistema, proponiendo en el lugar del individualismo e ignorancia, la accion colectiva y la solidaridad.Durante la rebelión de Diciembre, más de 250 personas han sido arrestadas. Quien mueva su cabeza como si no hubiera pasado nada es cómplice.La ocupación la realizó la "Asamblea de Insurrectos de Iráklio"
martes, 10 de marzo de 2009
jueves, 5 de marzo de 2009
Aprofito per informar de les jornades que organitzem l'assamblea llibertarai de la UB
CRISI I UTOPIA
Jornades Llibertàries a la Universitat de Barcelona
ORGANITZA:
Assemblea Llibertària de la UB
Federació d'Estudiants Llibertaris
www.fel-web.org
UBICACIÓ:
UB-Raval
Facultat de Geografia i Història
Facultat de Filosofia
Metro Catalunya[L3,L1] o Universitat[L1,L2]
UB-Mundet
Facultat de Pedagogia
Metro Mundet [L3]
les aules estaran assenyalades mitjançant cartells a
les facultats o a la web www.fel-web.org/ubraval
[
UB-Raval]
-12:30: Presentació jornades i passi del
documental The Corporation (primera part)
-18:30: Presentació jornades i xerrada Crisi
Econòmica i propostes llibertàries.
A càrrec de l'Institut de Ciències Econòmiques
de l'Autogestió (ICEA)
[UB-Raval]
-12:30: Passi del documental
The Corporation (segona part)
[UB-Raval]
-18:30: Presentació de l'Institut de Ciencies
Econòmiques i Autogestió i xerrada:
L'autogestió com alternativa
socioeconòmica.
[UB-Raval]
-12:30: Passi del documental
The Corporation (tercera part)
[UB-Raval]
-12:30: La cultura d'hazeptar o carcelar.
A càrrec del col·lectiu stabitart.com
-18:30: Crisi Energètica i Capitalisme
a càrrec del col·lectiu Llavors d'Anarquia
[UB-Raval]
-12:00: Història critica i actualitat a càrrec
de Sergi Honorato membre d'Estudiants
Insubmissos.
-18:30: Presentació del llibre Naturaleza,
Ruralidad y Civilización a càrrec del seu
autor Félix Rodrigo.
[UB-Raval]
- 12:30: Passi de video sobre el sistema
psiquiàtric: El mounstruo de 7 cabezas.
-18:30: Història i metodologia de
l'antipsiquiatria.
A càrrec del col·lectiu Ràdio Nicòsia.
[UB-Raval]
-12:30: Taller d'autodefensa mental davant les
estructures dominants.
-20:00: Anarquisme i espiritualitat a càrrec
de Gerard Horta, professor d'antropologia de
la Universitat de Barcelona.
[UB-Mundet]
-12:30: Marginació social i societat
jeràrquica a càrrec del sociòleg Ramón García
Dils.
-18:30: El sistema penitenciari de graus i
la repercussió a l'entorn familiar a càrrec
de l'Observatori dels Drets Penals de la UB i
persones afectades.
[UB-Mundet]
-12:30: Joves Perillosos o Joves en perill?
Centres de menors i polítiques de control
a càrrec dels col·lectius Drari, Txinorris i
persones afectades.
[UB-Mundet]
-18:30: Presó, psiquiàtrics, escoles. Treball
i investigació sobre institucions socials.
A càrrec de l'Oficina Social d'Antropologia
i Presó.
[UB-Raval]
-12:30: Passi del documental
Vivir la Utopia
-18:30: Experiències de col·lectivitzacions
al camp i la ciutat durant la Guerra Civil.
A càrrec de Just Cases, professor d'història de la
Universitat Autònoma de Barcelona.
[UB-Raval]
-12:30: Passi del documental
Mujeres Libres.
-19:30: La organització Mujeres Libres
a la Guerra Civil i Revolució.
A càrrec de les historiadores Dolors Marin
i Laura Ruiz
[UB-Raval]
-12:30: Passi del documental
Autonomia Obrera
-18:30: Taula rodona: Espais de sociabilitat:
barris, vil·les i la modificació del paisatge
urbà.
Amb la participació de membres de
diferents col·lectius veïnals i assemblees de
barri.
[UB-Raval]
-12:30: Taula rodona: El sistema educatiu
com a engranatge del poder:
possibles alternatives.
Amb la participació de la FEL i membres de
l'assemblea de facultats.
-18:30: Vida i politica (o què vol dir
polititzar-se a l'actualitat) a càrrec de
López-Petit professor de filosofia de la UB.
CRISI I UTOPIA
Jornades Llibertàries a la Universitat de Barcelona
ORGANITZA:
Assemblea Llibertària de la UB
Federació d'Estudiants Llibertaris
www.fel-web.org
UBICACIÓ:
UB-Raval
Facultat de Geografia i Història
Facultat de Filosofia
Metro Catalunya[L3,L1] o Universitat[L1,L2]
UB-Mundet
Facultat de Pedagogia
Metro Mundet [L3]
les aules estaran assenyalades mitjançant cartells a
les facultats o a la web www.fel-web.org/ubraval
[
UB-Raval]
-12:30: Presentació jornades i passi del
documental The Corporation (primera part)
-18:30: Presentació jornades i xerrada Crisi
Econòmica i propostes llibertàries.
A càrrec de l'Institut de Ciències Econòmiques
de l'Autogestió (ICEA)
[UB-Raval]
-12:30: Passi del documental
The Corporation (segona part)
[UB-Raval]
-18:30: Presentació de l'Institut de Ciencies
Econòmiques i Autogestió i xerrada:
L'autogestió com alternativa
socioeconòmica.
[UB-Raval]
-12:30: Passi del documental
The Corporation (tercera part)
[UB-Raval]
-12:30: La cultura d'hazeptar o carcelar.
A càrrec del col·lectiu stabitart.com
-18:30: Crisi Energètica i Capitalisme
a càrrec del col·lectiu Llavors d'Anarquia
[UB-Raval]
-12:00: Història critica i actualitat a càrrec
de Sergi Honorato membre d'Estudiants
Insubmissos.
-18:30: Presentació del llibre Naturaleza,
Ruralidad y Civilización a càrrec del seu
autor Félix Rodrigo.
[UB-Raval]
- 12:30: Passi de video sobre el sistema
psiquiàtric: El mounstruo de 7 cabezas.
-18:30: Història i metodologia de
l'antipsiquiatria.
A càrrec del col·lectiu Ràdio Nicòsia.
[UB-Raval]
-12:30: Taller d'autodefensa mental davant les
estructures dominants.
-20:00: Anarquisme i espiritualitat a càrrec
de Gerard Horta, professor d'antropologia de
la Universitat de Barcelona.
[UB-Mundet]
-12:30: Marginació social i societat
jeràrquica a càrrec del sociòleg Ramón García
Dils.
-18:30: El sistema penitenciari de graus i
la repercussió a l'entorn familiar a càrrec
de l'Observatori dels Drets Penals de la UB i
persones afectades.
[UB-Mundet]
-12:30: Joves Perillosos o Joves en perill?
Centres de menors i polítiques de control
a càrrec dels col·lectius Drari, Txinorris i
persones afectades.
[UB-Mundet]
-18:30: Presó, psiquiàtrics, escoles. Treball
i investigació sobre institucions socials.
A càrrec de l'Oficina Social d'Antropologia
i Presó.
[UB-Raval]
-12:30: Passi del documental
Vivir la Utopia
-18:30: Experiències de col·lectivitzacions
al camp i la ciutat durant la Guerra Civil.
A càrrec de Just Cases, professor d'història de la
Universitat Autònoma de Barcelona.
[UB-Raval]
-12:30: Passi del documental
Mujeres Libres.
-19:30: La organització Mujeres Libres
a la Guerra Civil i Revolució.
A càrrec de les historiadores Dolors Marin
i Laura Ruiz
[UB-Raval]
-12:30: Passi del documental
Autonomia Obrera
-18:30: Taula rodona: Espais de sociabilitat:
barris, vil·les i la modificació del paisatge
urbà.
Amb la participació de membres de
diferents col·lectius veïnals i assemblees de
barri.
[UB-Raval]
-12:30: Taula rodona: El sistema educatiu
com a engranatge del poder:
possibles alternatives.
Amb la participació de la FEL i membres de
l'assemblea de facultats.
-18:30: Vida i politica (o què vol dir
polititzar-se a l'actualitat) a càrrec de
López-Petit professor de filosofia de la UB.
100 ANYS DE LA MORT DE FERRER I GUARDIA
No se si sabeu que aprofitant que fa 100 anys de la mort de Ferrer i Guardia, un grup de professors insubmisos ha posat en marxa un projecta per obrir un altre vegada una escola racionalista a Barcelona. Si voleu mes informació a La Directa la trobareu. També s’aniran fent diferents activitats. Ja aniré informant.
No se si sabeu que aprofitant que fa 100 anys de la mort de Ferrer i Guardia, un grup de professors insubmisos ha posat en marxa un projecta per obrir un altre vegada una escola racionalista a Barcelona. Si voleu mes informació a La Directa la trobareu. També s’aniran fent diferents activitats. Ja aniré informant.
ANALISIS DEL FENOMEN EDUCATIU.
VISIONAT REPORTATGE A UNA ESCOLA DEL JAPO (TVE3 30 MINUTS)
El reportatge que vam veure l’altre dia m’ha semblat molt interessant, a continuació classificaré el que jo he observat en els diferents camps per analitzar el fenomen educatiu, però primer m’agradaria comentar que es un model que crec que fomenta un tipus de model social amb al qual no estic d’acord. Tot i compartir uns dels objectius principals que es apropar als nens a la natura no comparteixo la finalitat que per a ells seria fer-nos mes forts per poder competir millor ( i poder dominar millor ) i per a mi seria , encara que soni molt bucòlic, per aproparnos, sentir els cicles natural dels quals també formem part, encara que avui en dia sembli imposible.
Educant (rol)
Te un rol passiu. Els mestres dirigeixen totes les activitats, classes....
Els nens son molt soferts.
Educador (rol, context)
Marca el ritme de les classes,.
El educador ha de formar nens competitius, forts.
Relació educativa que es potencia
La relació entre educant i educador te un aire militar, es una relació vertical.
El grup també influencia molt, potser no es donen ordres directes, però es potencia molt el sentiment d’inclusió al grup.
Metodologia
La metodologia podríem dir que es bastant conductista, premien cada matí als alumnes aplicats, els que han fet bona feina o han millorat i ho fan davant de tota l’escola.
També es premia als guanyador, curses, concursos...etc.
Comencen el dia amb exercici.
Posar el cos a prova, anant sense roba, per acostumar-lo al fred.
Es potencia la competitivitat.
S’utilitzen mètodes per aprendre a llegir mes ràpid.
Un punt comú a totes les activitats es el no parar , molta molta activitat, cada 30 minuts canvien de classe i d’activitat.
Coneixements memoristics.
La culminació de l’esforç es concentra en competir, on un serà premiat per ser el millor.
Objectius, valors, finalitats. El perquè de l’educació
Un dels objectius es adaptar els nen a la naturalesa, pensen que l’accés de protecció, les comoditats ens separen de la natura, ens fan mes dèbils, per tant busquen educar a nens sans, enfortir-los la salut.
Pensen que una educació dura farà a un nen dur, preparat per la vida competitiva del futur.
Els nens diuen que ja tenen el futur fet: una bona escola, una bona feina, bon sou ...... i això s’aconsegueix creant nens fort i preparats per “lluitar a la selva de la vida”.
Això també va lligat amb treballar la auto superació, els nen no volen quedar més enrere que els altres.
Fomentar la pertinença al grup. (uniformes)
Una bona, (dura) educació es per ells necessària perquè els nens no poden ser menys que els pares, seria una deshonra.
VISIONAT REPORTATGE A UNA ESCOLA DEL JAPO (TVE3 30 MINUTS)
El reportatge que vam veure l’altre dia m’ha semblat molt interessant, a continuació classificaré el que jo he observat en els diferents camps per analitzar el fenomen educatiu, però primer m’agradaria comentar que es un model que crec que fomenta un tipus de model social amb al qual no estic d’acord. Tot i compartir uns dels objectius principals que es apropar als nens a la natura no comparteixo la finalitat que per a ells seria fer-nos mes forts per poder competir millor ( i poder dominar millor ) i per a mi seria , encara que soni molt bucòlic, per aproparnos, sentir els cicles natural dels quals també formem part, encara que avui en dia sembli imposible.
Educant (rol)
Te un rol passiu. Els mestres dirigeixen totes les activitats, classes....
Els nens son molt soferts.
Educador (rol, context)
Marca el ritme de les classes,.
El educador ha de formar nens competitius, forts.
Relació educativa que es potencia
La relació entre educant i educador te un aire militar, es una relació vertical.
El grup també influencia molt, potser no es donen ordres directes, però es potencia molt el sentiment d’inclusió al grup.
Metodologia
La metodologia podríem dir que es bastant conductista, premien cada matí als alumnes aplicats, els que han fet bona feina o han millorat i ho fan davant de tota l’escola.
També es premia als guanyador, curses, concursos...etc.
Comencen el dia amb exercici.
Posar el cos a prova, anant sense roba, per acostumar-lo al fred.
Es potencia la competitivitat.
S’utilitzen mètodes per aprendre a llegir mes ràpid.
Un punt comú a totes les activitats es el no parar , molta molta activitat, cada 30 minuts canvien de classe i d’activitat.
Coneixements memoristics.
La culminació de l’esforç es concentra en competir, on un serà premiat per ser el millor.
Objectius, valors, finalitats. El perquè de l’educació
Un dels objectius es adaptar els nen a la naturalesa, pensen que l’accés de protecció, les comoditats ens separen de la natura, ens fan mes dèbils, per tant busquen educar a nens sans, enfortir-los la salut.
Pensen que una educació dura farà a un nen dur, preparat per la vida competitiva del futur.
Els nens diuen que ja tenen el futur fet: una bona escola, una bona feina, bon sou ...... i això s’aconsegueix creant nens fort i preparats per “lluitar a la selva de la vida”.
Això també va lligat amb treballar la auto superació, els nen no volen quedar més enrere que els altres.
Fomentar la pertinença al grup. (uniformes)
Una bona, (dura) educació es per ells necessària perquè els nens no poden ser menys que els pares, seria una deshonra.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
